Trobo molt bé que les directores de cinema, pel fet de ser dones, tinguin més subvencions. Com tothom sap, els directors de cinema ho han tingut molt més fàcil que les directores a causa de la discriminació dels passats segles (segles en els quals no existia el cinema, però ja es congriava la futura discriminació). Que els germans Lumière fossin dos germans i no pas dues germanes demostra que la desigualtat ve de lluny. Isabel Coixet, per exemple, pateix molt més que Cesc Gay en aquest món on fins i tot l’estatueta daurada és un home.

Però ja se sap que una pel·lícula és un treball en equip i seria injust que només fossin compensades les directores per la discriminació. I les guionistes, les caracteritzadores, les modistes, les encarregades del càtering i les actrius? Seria molt injust que es subvencionés la directora pel fet de ser dona, i que no es subvencionessin altres dones de l’equip.

I qui diu el cinema, diu les altres arts, com ara la literatura. O és que només hi ha sexisme al cinema? Suposar que només es discrimina les directores de cinema, però no les altres artistes és una mica estrany. Això ens podria dur a pensar que si hi ha menys directores de cinema és per raó de gustos i no de sexisme (de la mateixa manera que no hi ha tantes dones com homes que es dediquin a crear jocs de Play Station.) Per tant, és urgent que la ministra –aquesta gran dona– que ha decidit que les cineastes, pel fet de ser dones, han de rebre més subvencions, faci una altra llei que digui que les escriptores també necessitem més calés que els escriptors. És claríssim que la Maria de la Pau Janer i jo, pel fet de ser dones, estem més discriminades que en Monzó, en Pàmies, que en Matthew Tree i tota aquesta colla d’escriptors amb penis. Espero instruccions per passar a cobrar al més aviat possible, que haig d’anar a les rebaixes.