Hola, sóc en Pep Florolos, ponent del partit A a les negociacions que mantenim amb els partits B, C, D i E per acabar im-me-di-a-ta-ment amb la crisi.

En primer lloc, voldria deixar molt clar que som partidaris de potenciar el que ens uneix i no el que ens separa. Ara bé, no podem apartar del debat la constatació que els altres partits defensen el desplegament d’unes polítiques que només busquen el cop d’efecte i que, a l’hora de la veritat, estan buides de continguts. Per tant, tot i que advoquem pel màxim consens possible, rebutgem aquest intent de trencar la unitat perquè és un joc que no convé a la societat i no estem disposats a participar-hi. És un fet que la solidesa de les nostres ofertes de pacte topa amb l’estratègia de responsabilitzar-nos de la circumstància que no s’arribi a acords.

Voldria ressaltar que nosaltres som els que duem la iniciativa i que són ells els que no proposen alternatives i que quan les presenten són copiades de les nostres. Semblaria lògic, doncs, pensar que si ells presenten unes propostes copiades de les nostres, nosaltres les acceptéssim. Però fer això seria un exercici de cinisme per part nostra, ja que acceptar unes propostes iguals a les nostres, però sense haver estat presentades per nosaltres, tot i tenir el nostre suport –naturalment, ja que si són com les nostres no tindria sentit estar-hi en contra–, ens aboca a un escenari en el qual ens veiem en l’obligació de reclamar als altres actors participants en el debat que, de manera recíproca, ells també aprovin totes les nostres propostes semblants a les que prèviament hagin presentat ells, cosa que, sorprenentment, es neguen a fer perquè actuen des del sectarisme.

Finalment voldria fer una crida a l’optimisme, ja que la nostra voluntat inequívoca és arribar a un acord tan ampli com sigui possible pensant sempre, i per sobre de tot, en qui està patint la crisi.