Escric des de la tristesa compartida per una gran majoria de ciutadans; i escric també des de l’exigència moral que empeny a actuar en moments difícils. El Sr. Coll i Alentorn ens deia que si algú diu “No hi ha res a fer” entenguin que només vol dir que “Tot està per fer”. I ho crec així. Dues constatacions prèvies: a) Sense política, Catalunya perd el seu nord de convivència i de progrés humà, econòmic, social, cultural i cívic i esdevé un país molt feble, a mercè dels més forts del nostre interior i dels adversaris de l’exterior.  b) Cap partit polític, per si sol, podrà beneficiar-se de la situació actual. Com més un partit polític es dedica a desprestigiar l’altre, més desafecció política hi ha. Davant d’això proposo un possible full de ruta que pretén intentar recuperar el prestigi de la política i la seva regeneració. No és fàcil però intento formular-ho en quatre punts...

1. Cal posar en pràctica immediata i en la seva totalitat l’“acord de transparència i autolimitació de despeses electorals i de finançament dels partits polítics” aprovat el 26 de febrer del 2001 al Parlament de Catalunya i signat pels presidents o secretaris generals dels partits: Sr. Artur Mas per CDC, Sra. Núria de Gispert per UDC, Sr. José Montilla per PSC, Sr. Alberto Fernández Díaz per PPC, Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira per ERC i Sr. Joan Herrera per ICV. Aquest acord implica autolimitacions de despeses electorals, amb el corresponent control d’ingressos i despeses per part de la Sindicatura de Comptes així com transparència i control de les despeses ordinàries dels partits i les seves fundacions. La Sindicatura de Comptes té la funció de verificar aquests moviments comptables i d’instaurar-ne un registre públic. Els grups parlamentaris reben una subvenció que poden passar als corresponents partits en la mesura que aquests els donin suport a la seva tasca parlamentària. Si aquest acord de l’any 2001 s’hagués dut a la pràctica, s’hauria generat una nova manera de fer que ens hauria estalviat part de la desafecció política actual.

2. És urgent, si volem recuperar confiança política, assolir un acord sobre la llei electoral. L’estructura dels partits ha de saber arriscar amb generositat. Necessitem diputats estretament vinculats al seu electorat i que puguin exercir la seva responsabilitat política sense mediacions que els condicionin. Calen circumscripcions electorals més petites i amb elecció uninominal. Aquesta elecció pot ser complementada amb una segona urna de votació per partits, però amb llista oberta. Les eleccions properes al Parlament són d’aquí a un any. El marge de temps és molt escàs; però la urgència del tema és encara més peremptòria. Si s’ha de treballar intensament en l’elaboració de la llei, cal fer-ho. I si els partits han de donar exemple de generositat, també. I si calen arbitratges, es demanen.

3. És necessari un acord entre totes les administracions catalanes (Generalitat, municipis, diputacions, consells comarcals) per tal d’inhabilitar a perpetuïtat a accedir a concursos públics totes aquelles empreses i cada un dels seus membres del consell d’administració que hagin pagat comissions a intermediaris per accedir a obres o serveis públics. Aquest acord compromet a defensar-lo en la instància legislativa corresponent, per tal de fer-lo vinculant.

4. S’ha de restablir una comissió mixta de diputats i experts al Parlament de Catalunya (regl. del Parlament, art. 49,2) per promoure un codi deontològic de relació entre administració pública i empresa privada, i com a lloc d’intercanvi de criteris i de possibles sinergies. Crec que en aquesta comissió hi haurien de participar tots els presidents de grups parlamentaris. Al meu entendre aquestes són quatre mesures que poden generar, si es porten a la pràctica, una imprescindible col·laboració entre partits i grups parlamentaris, pas previ per a la recuperació de la confiança dels ciutadans envers els nostres polítics. Jo sé, tan bé com el qui més, que la majoria dels polítics de casa nostra són honestos i treballen positivament des de la seva consciència política. Però també sé que avui la imatge col·lectiva dels polítics està ben desprestigiada. És per això que cal emprendre iniciatives conjuntament. Un suggeriment als grups parlamentaris i als partits polítics: donin confiança al president del Parlament i a la seva mesa per a impulsar i coordinar aquesta tasca, aquest possible full de ruta. Hi ha una certa tristesa col·lectiva en el conjunt de la nostra societat. Però no podem quedar-nos amb els braços plegats. És l’hora de recuperar l’autoritat moral necessària a tota política al servei del nostre poble.