Mai hauria pensat que una hipòtesi obriria telenotícies. Això de la possibilitat que l'empresa xinesa Chery faci aterratge a Catalunya ha estat un dels més reeixits encerts propagandístics de la maquinària governamental socialista. I la premsa s'ho ha empassat, com fa habitualment amb el soci gran del tripartit. Com fa molt especialment amb un José Montilla que, sàviament descrit pel professor Ferran Sàez, és “el president de la Generalitat més ben tractat mediàticament de la història moderna de la institució”. D'altra manera, no s'entendria la butlla a què es sotmet un lideratge polític sobretot caracteritzat per intents, per projectes que sovint no quallen.

Aquesta setmana els mitjans repicaven la nota governamental segons la qual el president –molt enfeinat, que per això escurarà la legislatura fins a l'últim sospir– havia de fer un viatge llampec a la Xina per tancar –ell– un acord amb l'automobilística Chery per implantar-la a Catalunya. La cosa ha quedat en intent i en cap compromís per part dels xinesos, més enllà de tenir-nos presents com a hipòtesi.

I dos per un: aquesta setmana hem tingut una altra mostra de la faceta intentadora de Montilla. Va mirar de guanyar les passades eleccions dient que era “l'hora dels catalans”. Mirava així de captar el vot més PSOE. Ara sabem que finalment haurà de ser José Corbacho qui ho provi a la segona. I potser sona la flauta, vagin a saber. Perquè si hi ha una cosa que Montilla sí que aconsegueix sempre que ho intenta, això és el poder.