Amb el mètode après al cató i al catecisme de la doctrina, la premsa afí al socialisme ranquejant va encetar una campanya contra Francisco Camps. Potser tenien raó i potser el jutge acabarà passant comptes al president de la Generalitat Valenciana per deixar-se comprar per quatre vestits bigoters. Però aquesta no era la intenció. Els socialistes i la premsa del bombo volien fer mal al senyor Camps. En tenen motius. Potser tota la humanitat sencera en té. Ara, fa mal qui pot, no qui vol.

Pocs dies després de l’entrada triomfant del president al Tribunal Superior de Justícia han arribat les eleccions. Que passin. I el PP ha pujat al País Valencià 120.000 vots i ha passat del 49,7 al 52,3 per cent. D’això se’n diu rebentar. Els socialistes –els de la campanya i l’estratègia– han perdut 35.000 vots i han baixat 5 punts. La fiscalia acusa Camps d’acceptar quatre vestits sense passar per caixa.

L’electorat valencià s’ha dividit entre els que consideren que Don Francisco ha estat objecte d’una campanya infame de desprestigi i els que proclamen que els té com un bou. Sense perdó, perquè és literal. Després hi ha un tercer grup, que l’envegen i que diuen que, en el seu cas, ells encara la farien més grossa. Moral del serial: els vots cal buscar-los amb mèrits propis i no amb defectes dels altres. Si amb quatre vestits ha fet rècord, que li regalin un xalet i ja no cal fer eleccions!