El Barça necessitava un partit com el de dissabte. Emparant-se en el marcador, 4 a 0, els resultadistes diran que el Barça va fer un gran partit i que ha recuperat el nivell de l'any passat. Les xifres canten, conclouran. D'altres, com la de moment inesgotable font de sensatesa intel·ligent i oportuna que és Pep Guardiola, parlaran clar i sense la bena als ulls: "Hem de millorar".

Doncs sí, el Barça ha de millorar, i força. Perquè la seva prova de foc són equips altament més competitius que el Racing o el Getafe. El Chelsea, el Manchester, l'Inter, el Bayern i el Madrid són equips menys brillants, conjuntats i virtuosos que el Barça, però el Barça té un taló d'Aquil·les que aquesta temporada està apareixent més sovint que en l'anterior.

El taló d'Aquil·les del Barça de Guardiola en comparació amb el Chelsea o el Madrid, potencials rivals a la Champions, és que el seu joc, que és d'equip, precís, intens i exigent, necessita un altíssim rendiment conjunt per desplegar-se a un nivell competitiu. Però si el Barça no juga a un nivell d'intensitat i de sincronia molt alt, corre el risc de ser un equip vulnerable i menys letal. El Barça passa del 10 al 8 i del 8 al 5. En síntesi, malgrat que soni redundant, el Barça necessita jugar molt bé per guanyar bé, mentre que altres equips en tenen prou amb jugar discretament per guanyar.

Per tant, sí, té raó Guardiola quan adverteix que el Barça d'aquesta temporada necessita millorar. Necessita tornar a jugar molt bé, i aquesta exigència és la grandesa i alhora la dependència d'aquest fantàstic equip.