Què se’n faria de l’Espanyol, en cas d’una secessió de Catalunya? No em refereixo a l’home de raça espanyol, ni a l’idioma espanyol, em refereixo al club de futbol que porta aquest nom. Els darrers dies, és un equip ha fet parlar molt, perquè semblava que era l’únic capaç d’aturar, amb ocasió del derbi tradicional, la cursa imbatible dels culers cap a la glòria sideral. I si porten el nom que porten, i si podien frenar l’esquadra capitana de les joies pàtries, a la força allò hauria de ser un cau d’esguerrafestes renegats, contraris als grans progressos de la pàtria.

No nego ni afirmo res del que he escrit més amunt, sinó tot el contrari. Ara bé, tornant a la pregunta inicial, no hi veig una resposta rotunda. Si Catalunya obtingués un Estat propi, no tinc la sensació que l’univers perico fos condemnat a desaparèixer, o a dissociar-se de l’esport català per mantenir-se en la Lliga espanyola, tot forçant la proclamació de l’enclavament de Cornellà - el Prat i afegint-se a la llista de ciutats província com ara Ceuta o Melilla. No ho veig, francament. Jo poso en dubte l’espanyolitat de l’Espanyol.

Més aviat m’imagino la independència com una grandíssima notícia per a la tribu blanc-i-blava. Segurament la sobirania política acabaria portant a la creació d’una Lliga de futbol pròpia. I en una competició de tan generoses ambicions esportives, l’Espanyol passaria de ser un equip cuer a ser un dels equips capdavanters –ep, d’entrada!–, després tindrien temps de sobres per demostrar la seva vocació perdedora. I de la nit al dia, per un canvi de sistema polític, deixarien de ser els eterns patidors de Primera.

Només això ja els compensaria. A sobre, podria ser que el Barça se saturés amb les seves ocupacions europees, o les de qualsevol altra galàxia que encaixés amb el seu nivell de joc i de pressupost. Aleshores, atenció, brigades albicelestials, l’Espanyol seria el candidat natural al lideratge de la Lliga nacional. Podria ser campió un any sí i l’altre també, i passar pel corredor d’honor als camps de tot el país: Palamós, la Grama, Sant Andreu, la Pobla de Mafumet... No em digueu que no seria èpic.

Els contraris a la independència diuen tenir un gran argument amb el Barça: què faria, l’equip de Guardiola, divorciat de les estrelles del Reial Madrid? S’avorriria, diuen amb un punt de raó. Ah, amics, però, i l’Espanyol? Quin millor soci natural de l’independentisme podríem trobar? No entenc per què les brigades blanc-i-blaves no omplen l’estadi de colors maulets. A la Nació Perica li convé més que ningú tenir un Estat propi. Encara que sigui per canviar-se, d’una vegada, aquesta broma de nom que porten.