El Parlament ha aprovat la llei de consultes segons la qual el Parlament o els ajuntaments podran fer consultes legals sempre que l’autoritat, és a dir el govern espanyol, les autoritzi. És a dir, que abans de preguntar als barcelonins si volem tramvia a la Diagonal, per posar un exemple, des de Madrid es decidirà si som prou responsables per respondre a aquesta pregunta i, sobretot, si fer-ho pot posar en perill la unitat d’Espanya.

I és que sempre estem igual, per molt que el món progressi. Passi el que passi, al final el tema és el de sempre, la nació dels uns per sobre de la nació dels altres i mentre els uns siguin més que els altres, això seguirà així. El nacionalisme majoritari mana i la resta continuem obligats a la minoria d’edat.

Si no serveix de res que Catalunya aprovi un Estatut perquè els que perden a les urnes sempre tenen el recurs d’intentar guanyar als tribunals, de què serveix poder fer una consulta prèvia consulta?

Però el pitjor de tot plegat són aquests tacticismes estèrils segons els quals la idea última de la llei de consultes és la de convocar un referèndum sobiranista per donar-nos el gust que ens el rebutgin i així poder fer-nos les víctimes. Si això és així potser al final serà veritat que som un país malalt, delirant, pervers i sobretot patètic.