Ahir al telenotícies parlaven de les reaccions a la prohibició suïssa de construir mesquites amb minarets. El primer ministre turc, per exemple, comparava l’antisemitisme amb la islamofòbia. L’escriptor Martin Amis fa una distinció interessant entre islamofòbia i islamistofòbia que subscric. Ell, per exemple, es considera islamistofòbic, tot i que –afegeix– la fòbia és una por injustificada a alguna cosa i la por a qui et vol matar no és injustificada.

Entenc els suïssos. Ells no prohibeixen les mesquites. Prohibeixen les mesquites amb minarets. I entenc que uns europeus de tradició cristiana i protestant (no necessàriament religiosos) no vulguin que els seus paisatges de pobles bucòlics amb campanars de pissarra quedin afectats per la proliferació de minarets.

Precisament, en algunes poblacions de la costa es prohibeix que la gent construeixi cases amb teulada de pissarra. Ho trobo molt bé. La pissarra no és adequada als llocs on no neva. Però sempre hi ha qui té l’obsessió de la teulada de pissarra encara que visqui als Monegros, i si no l’hi deixen posar diu que no té llibertat. No sóc una persona imparcial, perquè no respecto les religions. No m’agrada que en nom de Déu es mantinguin costums propis del segle XV, com ara dictar xares per lapidar adúlteres (l’única tradició pròpia del segle XV que em veig amb cor de respectar és la dels mercats medievals a l’aire lliure). Comprenc que els temps canvien i que un dia els embolcalls de les preses de xocolata suïssa tindran dibuixos de poblets amb minarets, però de moment veig bé que s’impedeixi. També ho veuria bé al revés. Per exemple, em semblaria correcte que en una localitat marroquina s’hi prohibís la construcció d’esglésies amb campanar. Però, naturalment, parlo en teoria, perquè aquesta possibilitat no es pot donar de cap de les maneres.