Florentino Pérez va protagonitzar l'estiu passat un retorn messiànic a la presidència del Reial Madrid. La seva missió sagrada era, d'una banda, rescatar el madridisme de la mediocritat que l'havia mantingut fora de l'elit europea durant tot un lustre i, de l'altra, acabar amb l'hegemonia d'un Barça capaç d'aconseguir una gesta inèdita al futbol espanyol com era guanyar el triplet i també de retratar davant el món la inferioritat madridista amb l'històric i sagnant 2-6 del Bernabéu.

No va reparar en mitjans físics, ni en reticències morals. Va rebentar el mercat futbolístic, va pagar sense cap pudor 96 milions per Cristiano Ronaldo, 72 per Kaká, i 65 més per Benzema i Xabi Alonso, i va pujar l'aposta fins als 300 milions d'euros per dotar el seu equip del talent i el glamur que li faltava. L'objectiu era desbancar el Barça, igualar el seu triplet i culminar la reconquesta guanyant la Champions a l'estadi Santiago Bernabéu.

L'andanada va guanyar el protagonisme mediàtic, però no el futbolístic, perquè el Barça va afegir tres títols més i va tancar un 2009 històric amb les sis copes, però Florentino s'ho va prendre com una derrota parcial. Fins i tot va aguantar que el seu Madrid digués adéu al triplet fent el ridícul a la Copa davant l'Alcorcón, perquè els grans objectius, per aquest ordre, eren prendre-li el tron al Barça a la Champions i a la Lliga.

Avui, després de la castanya europea davant el Lió, desarmat i eliminat per sisè any consecutiu als vuitens de final, al Madrid se li ha esfumat el gran somni de la temporada (ara comença el malson d'imaginar el Barça disputant la final al Bernabéu), a Pellegrini se li ha esgotat el futur al club i a Florentino li ha caigut l'etiqueta d'"ésser superior”. El seu model no només ha quedat amb les vergonyes a l'aire, sinó que ja ha fracassat. Només li queda la Lliga com a salvavides, però si el Barça respon al seu nivell, el naufragi pot ser total.