Com ja estava anunciat, les xifres de l’atur del 2009 han estat pèssimes. Catalunya registrava a principis de gener un total de 643.000 desocupats, és a dir, 187.000 més que dotze mesos abans. En el conjunt d’Espanya, les xifres encara són pitjors: 4.326.500 aturats. Davant aquesta realitat, són un autèntic sarcasme les reaccions de les autoritats, tant de Catalunya com d’Espanya, tendents a minimitzar les xifres, tot considerant que són compatibles amb el creixement econòmic o que marquen l’inici de la recuperació perquè creixen a un ritme menys viu.

Les dades confirmen el fracàs de la política econòmica de Zapatero. Esclar que la culpa no és atribuïble en exclusiva al govern socialista, sinó que és el resultat de la fi abrupta de l’orgia constructora en la qual van participar governs locals, entitats financeres i especuladors, no tots de grans dimensions. Això mateix demostra que el model de creixement espanyol –com, en part, el català–, tenia i té fonaments precaris. Amb unes bases més sòlides i diversificades també hi hauria atur, però menys.

Europa ja no creu en Zapatero. Les seves solucions poden enlluernar els seus fidels, però a Europa saben que el pla d’economia sostenible només és un grup de solucions improvisades. L’única mesura seriosa, si s’aplica, és el pla d’austeritat de les administracions. Poc acostumat a les crítiques, el president espanyol ha volgut treure pit al Forum Econòmic de Davos (Suïssa), i ha defensat la fortalesa del model espanyol. No se l’han cregut gaire.

Les solucions són conegudes. Algunes que demanen els empresaris són a curt termini i s’esgoten ràpidament. Els pròxims anys, Espanya superarà la crisi, però no serà mèrit de qui governi llavors, sinó gràcies al consum i la demanda dels nostres socis. Si es vol que els problemes no es repeteixin en el futur s’ha de canviar el model. Primer s’ha d’impulsar el diàleg social i elevar-lo a la categoria de pacte d’Estat. I després s’ha d’apostar per l’educació i l’excel·lència, amb la vista posada en l’horitzó de 30 o 40 anys, que és quan la reforma tindrà efecte. Potser massa temps per a uns administradors acostumats al curt termini.