MVM
S’ha començat a publicar a Debate l’obra periodística de Manuel Vázquez Montalbán. De moment n’ha sortit el primer volum, amb articles del 1960 al 1973, de la Soli a Triunfo i Tele/eXprés, que es titula La construcción del columnista. Val molt la pena. Vázquez Montalbán ha estat, com a poeta i narrador, també com a periodista, extraordinàriament influent en la cultura d’aquest país, saltant per damunt de la frontera teòrica de la llengua. Els seus articles són sovint extraordinaris exercicis d’estil, i en aquest sentit mantenen tota la seva vigència i continuen sent punts de referència.

Política
Llegits des d’ara, i més enllà de l’estil, els articles de Vázquez Montalbán que se’ns fan més llunyans són els que parlen de política, espanyola i internacional. No passa res: el periodisme sempre és conjuntura, i per tant ha d’assumir d’entrada el risc de ser efímer. Són articles escrits en el doble marc de la descripció i la lluita contra el franquisme i del posicionament ideològic i polític en la Guerra Freda. El franquisme s’ha acabat i la Guerra Freda també, tot i que no tothom se n’hagi adonat. Fora del seu context, aquests articles expliquen una època i consoliden un estil. Però estan escrits en un marc que ja no és el nostre.

Cultura
En canvi, els articles de MVM sobre cultura i més concretament sobre cultura popular es podrien publicar tal com estan ara mateix. Vázquez Montalbán va fer una enorme contribució en aquest àmbit: va considerar materials nobles, dignes de ser observats i plens de codis informatius, elements de la cultura popular menyspreats per la intel·lectualitat del seu temps: les cançons, la televisió, el futbol. Hi ha un article de l’any 1969 que intenta explicar el fenomen del Barça als lectors madrilenys de Triunfo, absolutament vigent. De vegades el que sembla secundari és el que dura, i el que ens diuen que és essencial, el que passa més de pressa.