En Pep Florolos va arribar ahir a la seva estació de Rodalies Renfe, va esperar el seu tren i el seu tren no va arribar. En Pep va pensar que la culpa era de qualsevol dels motius habituals (la catenària, una avaria al comboi, la pluja...). Però no, aquest cop era per una vaga del sindicat de maquinistes Semaf. En Pep ho va saber perquè porta una ràdio amb auriculars i un ordinador amb connexió a internet, ja que és l’única manera de saber què coi passa quan fa mitja hora que ets en una estació i no ve cap tren o quan fa mitja hora que ets dins d’un tren aturat al mig del no-res.

En Pep Florolos va sentir per la ràdio que la companyia acusava els maquinistes de convocar la vaga perquè volen 50 places a l’aparcament soterrat de l’estació de Sants per a ús privat. En sentir-ho, en Pep va flipar en colorins: “¿Estan putejant milers de persones i en un dia de pluja per 50 maleïts aparcaments?”, va exclamar. I amb la pressió ja a 20-34, encara va tenir temps d’afegir: “Qui s’han pensat que són, aquesta gentussa!!!!”. Però de sobte va calmar-se i va dir-se a si mateix: “Pep, i si l’empresa no diu la veritat i la vaga és per una altra cosa?”. Va ser així com va entrar a la web del sindicat (www.semaf.net/portal/index.php?idamb=1). Allà va poder comprovar que a la zona dedicada als senyors Semaf de Ferrocarrils de la Generalitat s’informava que aquest dissabte organitzen una paella al Parc de Can Cases de Martorell (nens gratis, adults 5 euros). De la vaga i de les reivindicacions, ni una sola línia. Ah, i l’última comunicació era del 22 d’abril per informar d’una reunió amb Foment per parlar de FEVE (els trens de via estreta). En Pep ho va veure clar: “Això és coherència. Si l’empresa no informa mai de res, per què els seus treballadors haurien d’informar d’alguna cosa, fins i tot quan explicar-se pot beneficiar la seva imatge pública?”.