El paisatge després de la nevada a les comarques gironines ha deixat una estesa d’arbres tombats i sotabosc ple de branques que, especialment a la zona de les Gavarres, representa l’acumulació d’una gran massa de combustible forestal d’un perill immens de cara a l’estiu o, pitjor encara, a una primavera seca.

El perill d’incendi a les Gavarres no és nou. Els canvis d’usos del bosc català, amb la recessió progressiva de les activitats econòmiques derivades de l’explotació forestal intensiva, han comportat un abandonament d’un territori que, a més, és majoritàriament privat, en mans d’uns propietaris forestals algunes vegades poc interessats en el manteniment però que, en tot cas, no tenen prou recursos per fer front a la tasca ingent d’haver de desbrossar els boscos de manera adequada. La radiografia d’aquesta mostra privilegiada de bosc mediterrani que és el massís de les Gavarres és, per tant, clara i sabuda des de fa temps, i no hi ha habitant de la zona que cada cop que s’acaba un estiu no sigui conscient que falta un estiu menys per a l’arribada del gran incendi que, de manera cíclica, assota qualsevol massa boscosa del litoral.

Evitar el foc en un clima mediterrani és impossible, però no pas minimitzar-ne els efectes si es fa una gestió correcta. Perquè les administracions es posin a treballar sense dilació a les Gavarres, en una neteja preventiva d’urgència, n’hi hauria d’haver prou amb l’experiència acumulada i amb les veus autoritzades dels alcaldes que aquests dies estan alertant del polvorí que s’hi està formant. Les Gavarres són un pulmó verd imprescindible de gran valor mediambiental, però també són el cor d’una part central de la Costa Brava que envolta el massís de nuclis habitats, d’urbanitzacions de difícil accés i, en definitiva, d’un paisatge humà que no pot veure com s’acosta l’estiu amb aquesta incertesa planant sobre el territori. Encara hi ha temps per reaccionar, però no hi ha temps per dubtar. I en aquest cas, si finalment passa una desgràcia, cap responsable podrà qualificar-la de catàstrofe imprevisible ni encara menys argumentar que ningú no havia avisat.