“El que us vau perdre!!! Al final, vam aprofitar el wicky per anar a veure com havia quedat la masia de l’Empordà després de la nevada. Com que van dir que la situació era destroyer total, vam comprar-nos roba com la que dúiem al safari aquell que vam fer a Kènia, te’n recordes? Però més gruixuda, perquè no anàvem a la sabana sinó al nòrdic... ho pilles? Pel fred, saps? Bé, en català el joc de paraules perd molt perquè la sabana és la sabana i no el llençol, però és igual, vam estar dient-ho des que vam sortir de Barna, i vam riure... Total, que a més de la roba vam comprar brúixoles, antídots per a picades de serp verinosa, màscares antigas i sensors detectors de tsunamis. Qué fort, ai nena. I quins nervis!!!

”Amb el 4x4 vam arribar quasi fins a la porta. Pensàvem que tot seria ple de neu i d’arbres caiguts, però en Jeremías va estar cinc dies netejant el pas (en Jeremías és el xicot que ens fa el manteniment de la casa). Però a banda i banda del camí les escenes eren dantesques, que no sé què vol dir exactament però vaig llegir-ho en una descripció que van publicar a l’apartat de relats del Lifestyle Woman d’aquest mes. Total, que acabats d’instal·lar va tornar a marxar la llum i la situació va ser tan trendy... t’ho juro pel Dalai-lama. Dissabte vam dinar i sopar escalfant sopa liofilitzada a la llar de foc, obrint llaunes de fabada i potabilitzant l’aigua amb gas d’ampolla que dúiem. Per fer baixar la fabada, vam jugar a endevinar pel·lícules, però els nens van cansar-se de seguida. Esclar, sense TV, ni la Play, ni l’ordinador... pobres criatures, va entrar-los com un ofec. Vam haver de tornar a Barna a corre-cuita i ara són al terapeuta, que diu que costarà molt recuperar-los. És que, ai nena, els indígenes d’allà sí que estan acostumats a les penúries perquè ja duien tota la setmana així, però nosaltres no. I va ser superfortíssim”.