Hi ha molts periodistes que contribueixen cada dia a convertir els polítics en un col·lectiu marcat i menyspreat. Massa. Les opinions genèriques sobre aquesta activitat i la gent que s’hi dedica s’assemblen cada vegada més a les que se sentien en vida del general Franco, que, segons la llegenda popular, recomanava a qui li demanava el consell: “Faci com jo: no es fiqui en política”. Ficar-se en política era complicar-se la vida, arriscar-se, embrutar-se. Gairebé com ara. Si la tendència persisteix, aviat un polític s’estimarà més dir que treballa com a pianista en un bordell. Exactament igual com feia una dita vella sobre l’ofici del periodista. Per això no s’entén que hagin de ser els membres d’una altra professió que tampoc desperta estimes desbocades els qui caiguin de quatre grapes en el parany. La gent que desqualifica la política amb dues sentències ràpides hauria de concretar quina alternativa proposen. També ho haurien de fer els periodistes.

Si tots els polítics “són iguals”, qui els ha de substituir? Els militars? O els periodistes? Ja n’hi hauria d’haver prou, d’aquest color tan blau. I dit tot això i com a signe de bona voluntat entre els dos col·lectius, l’alcalde Hereu hauria de fer dimitir demà mateix el gerent de l’Institut Metropolità del Taxi, Miguel Ángel Martín López, perquè s’ho ha guanyat i perquè la reflexió i la treva siguin possibles.