Una part important de Catalunya ahir va votar contra els elements. Contra el menyspreu del govern espanyol i del PSOE, contra el patriotisme ulcerat del PP, contra la inauguració de la línia 9 del metro de Barcelona i el seitó al cove del president Montilla, contra els mitjans de comunicació d’allà i d’ací, contra la inèrcia de segles i segles, contra la por dels mateixos segles, contra el fred, la comoditat i el festiu. Contra quasi tot. I malgrat tot això, les xifres escandalitzen els uns i enlluernen els altres. I malgrat tot, mig món ha acabat considerant aquesta consulta reina per uns segons i la premsa internacional ha acabat parlant-ne de grat o a la força.

Avui és dia d’interpretacions i cadascú en traurà conclusions interessades. Com sol passar l’endemà d’unes eleccions. Però, per sobre de totes les lectures inductives, els percentatges que ahir es van aconseguir en pobles i ciutats determinen la voluntat inequívoca de prendre la iniciativa. Qui parla avui del Tribunal Constitucional i de la seva castració química o física? Les consultes sobre la independència que s’han organitzat i que s’organitzaran civilment, civilitzadament, constaten de manera plana que la part més activa d’aquest país ha pres la iniciativa. I que ja no la deixarà anar. Que rodi la roda. I que el nou Parlament sortint de les pròximes eleccions en prengui nota. Democràtica i lliure.