Grandesa
La d’ahir va ser una jornada electoral completa, amb tota la grandesa i tot el ritual de les jornades electorals. Aquesta és precisament la seva força: la màgia de les urnes. No és igual que dues-centes mil persones responguin a una enquesta o signin un manifest que dues-centes mil persones que posen una papereta en una urna. Això és el que va provocar els dos èxits més grans de la jornada d’ahir: la normalitat festiva de les votacions i el ressò internacional, que ha situat la qüestió catalana en el mapa i que ha desmentit alguns tòpics sobre el caràcter ètnic del nacionalisme català.

Lectures
Va ser una jornada electoral tan normal que s’hi va reproduir un dels rituals típics de les jornades electorals: les declaracions quan se saben resultats en les que tothom diu que ha guanyat. Ahir el més important era interpretar la dada sobre participació. Alta o baixa? Depèn. Segons amb què ho comparem. Els contraris al referèndum van proclamar de seguida que la participació havia estat baixa, fins i tot abans de tancar-se les urnes. Els favorables van anar presentant arguments que convertien en satisfactòries i prou altes les mateixes xifres.

Conclusions
Però una cosa és –en totes les eleccions- el que es diu la nit electoral per proclamar la pròpia victòria i una altra les conclusions que l’endemà han de treure dels resultats tots els estats majors. Pot ser que la participació hagi quedat a alguns llocs per sota de les expectatives dels convocants, tot i que les xifres han estat mols desiguals segons les poblacions. Hi ha arguments per explicar-ho, però caldrà analitzar-ho. Però els qui exulten dient que la participació va ser baixa i que la consulta va ser un fracàs farien bé de no creure’s la seva pròpia propaganda. Percentatges diversos a banda, va votar molta gent en una consulta oficiosa i van tenir molt ressò. És un toc d’atenció. A tothom.