L’esperat baròmetre de febrer serà llegit i interpretat de totes les maneres possibles pels aparells dels partits polítics catalans, que ja fa temps que mantenen el motor al ralentí a l’espera de pitjar a fons el gas per encarar amb totes les garanties possibles la propera cita electoral, per a la qual només queden, com a màxim, vuit mesos.

Però el que diu el baròmetre tampoc no és cap gran novetat. CiU continua en primera posició i consolida les seves possibilitats de guanyar novament les eleccions, i persisteix un cop més la incògnita de si serà possible la reedició, per tercera vegada, del tripartit. Tampoc no indica grans possibilitats a les forces polítiques emergents, en no atorgar representació a Reagrupament ni a cap altre partit, alhora que dictamina la desaparició de Ciutadans del Parlament.

Amb aquestes dades a la mà, qui té la paella pel mànec és el partit que mana a la Generalitat, perquè tal com passava amb els governs convergents, la possibilitat d’avançar les eleccions és un element estratègic que el president de la Generalitat pot fer jugar al seu favor. Però malgrat que l’oposició vol que les eleccions es facin com més aviat millor, Montilla no diu ni piu. A hores d’ara el PSC s’està mirant les cartes que li ha tocat jugar. ¿O potser donen temps a Laporta?