La sentència de l’Audiència Nacional relativa al denominat cas Egunkaria és demolidora. No deixa cap aspecte de la investigació ni del procediment del jutge Juan del Olmo sense descosir. Considera que el diari es va tancar contra llei, conclou que no hi ha la més mínima relació entre els acusats i ETA, titlla d’especulatives les acusacions, accepta la denúncia per tortures i maltractaments que van adduir els detinguts i critica la investigació. L’esmena és a la totalitat.

L’any 2003 el magistrat Juan del Olmo va tancar el diari perquè estava escrit en basc i perquè ell havia pres partit en la guerra que va desencadenar Aznar com a president del govern espanyol contra el nacionalisme basc. En aquells moments qui no es proclamava “constitucionalista” –és a dir, espanyolista– passava a formar part de la llista de presumptes culpables. És a dir, de terroristes. I d’aquesta manera, es va obrir un cas ple d’irregularitats en un tribunal d’excepció democràtica. Els detinguts van ser torturats, el conseller delegat es va passar un any i mig a presó, el diari va ser tancat, i les seves instal·lacions, precintades. I ara què, magistrat Del Olmo? Perquè una cosa és equivocar-se i una altra rebentar tots els límits legals. Segons la sentència, en tot aquest cas o hi ha hagut una mala fe còsmica, que es podria arribar a considerar prevaricació, o una incompetència absoluta.