Amb un retard que millor comptarem per lustres que per anys, finalment les Corts d'Aragó començaran a discutir una llei de llengües que tot just es limitarà a reconèixer l'existència del català a la part oriental d'aquest territori però que no farà el pas que la societat civil de la Franja espera. Segons el projecte que ha presentat el PSOE aragonès, la cooficialitat quedarà arxivada al contenidor de color blau (i el cartró plegat, sisplau).

Tot just comencen les rebaixes d'estiu i el partit de Marcelino Iglesias ofereix les seves, tot presentant un text que deixa en mans de la voluntarietat l'ús d'una llengua que, malgrat tot, resisteix amb una vitalitat que ja ens agradaria mantenir al Principat.

I ja veurem com acabarà tot plegat, perquè si aquesta és la proposta de mínims presentada pel PSOE, caldrà veure què en queda quan hagi passat per l'adreçador del socis de govern, els aragonesistes del PAR, que a Saragossa ja han deixat prou clar que cada cop que senten la paraula català se'ls eriça el pèl del clatell. Això per no parlar del PP, que els encanta fer el caldo gros insistint que no volen crear problemes on no n'hi ha. Esclar, com que el problema no el tenen ells...

En tot cas, la lliçó que hem d'aprendre des de Catalunya és senzilla: només ens cal veure com s'aplica el  bilingüisme integrador a fora.