Set de cada deu espanyols no han trepitjat una biblioteca en els darrers dotze mesos segons ens explica el Centre d’Investigacions Sociològiques en la seva última enquesta. No tenim la dada catalana perquè el CIS no la subministra, però una primera impressió ens fa creure que les xifres no deuen ser gaire diferents.

I és ben estrany, i més aquests dies de tanta calor. Mirem-ho així: una biblioteca és un espai sota sostre d’accés lliure i amb aire condicionat on es poden veure pel·lícules, escoltar discos, llegir tebeos, tenir distreta la canalla i navegar per internet amb els ordinadors de la biblioteca o amb el propi gràcies al wifi. Amb sort, al vestíbul hi ha una màquina de cafès i una altra d’aigua, sense oblidar que els lavabos estan molt més nets que els del bar de la cantonada. Que la gent no hi vagi és un misteri. Ah, i també hi tenen llibres.

De fet, encara que el terme remeti als llibres, les biblioteques s’han convertit en espais de serveis multimèdia que, brometes a banda, permeten a l’usuari gaudir d’una àmplia gamma de recursos que faciliten l’estudi i l’aprenentatge, però que també serveixen per a l’entreteniment. I tot això de manera gratuïta i pagat amb diners públics.

Set de cada deu espanyols no saben el que es perden.