Per a Marx la religió era l’opi del poble, però ja fa molts anys que el futbol ha assumit aquest paper d’inhibidor de les diverses realitats socials problemàtiques. Després d’un final de Lliga emocionant arriba l’època dels rumors de fitxatges, i aquest estiu, a més, Mundial. La crisi econòmica, la ineficàcia del Tribunal Constitucional, Fèlix Millet i la nombrosa guàrdia pretoriana, l’atur i la delinqüència, etcètera, quedaran en standby durant unes quantes setmanes.

I és que el futbol (l’esport en general, però el futbol en particular) provoca, o pot provocar, les emocions més polaritzades: l’orgull de la victòria i el pou de la derrota. I, a més, està envoltat d’una història més complexa del que es podria esperar. Això es desprèn de l’assaig Història amb pilotes (Meteora), de l’historiador Xavier Carmaniu. L’autor afirma que és un llibre d’història i futbol i no d’història del futbol. Jo matisaria que és la narració de fets bàsicament polítics a l’entorn del futbol. Carmaniu ha cuidat els detalls: la introducció és L’escalfament i les conclusions la Roda de premsa postpartit. Entremig, onze capítols amb onze protagonistes que formen l’equip, noms en general poc coneguts que, precisament per això, resulten més estimulants. De Gaspar Matas Danés, fundador del Palamós, a Nettie Honeyball, impulsora del futbol femení, passant per l’exbarcelonista francès Lilian Thuram i la perla brasilera Sócrates. Que comenci el partit.