Hola, bon dia. Deixeu-me que em presenti: sóc la margarina de la mantega. La sacarina del sucre. La xocolata del sexe. Sóc el Rajoy de l’Aznar, el Mas del Pujol, el Puigcercós del Carod o el Joan Herrera del Saura. Amb una pilota entre cames, també podria ser l’Ibrahimovic de l’Etoo; amb un bon pentinat, el Cristiano Ronaldo del David Beckham, i amb un micro entre les mans podria ser el Pere Escobar del Bernat Soler. O al revés: amb una càmera al davant podria ser el Bernat Soler del Pere Escobar.

De fet, dins la petita pantalla podria ser molta més gent: el Xavi Coral de l’Albert Om, el Carles Prats del Xavi Coral i el Xavier Bosch del Xavi Coral. O el Berto Romero de l’Andreu Buenafuente, la Pilar Rubio de la Patricia Conde i l’Alberto Casado de l’Ángel Martín. En freqüències modulades i entre ones radiofòniques sóc la Núria Riquelme del Jordi Basté, la Neus Bonet de l’Antoni Bassas i el Manel Fuentes de la Neus Bonet. I encara en els mitjans, però ara en premsa escrita, us dono un parell de pistes més: sóc la Pilar Rahola del Baltasar Porcel, la Patrícia Gabancho del Vicenç Villatoro i el Matthew Tree de l’Iu Forn.

També us podria dir que sóc la sangria del vi, la segona residència de la primera, els pantalons curts dels llargs i les xancletes de les sabates. I ja que parlem de moda, també podria ser el Karl Lagerfeld de la Coco Chanel o la Donatella Versace del Gianni Versace. Ah! I l’Angelina Jolie de la Jennifer Anniston. També sóc el DVD del VHS, l’iPhone de la Blackberry i el Twitter del Facebook. L’Stieg Larsson 2 de l’Stieg Larsson 1, i l’Stieg Larsson 3 de l’Stieg Larsson 2. Sóc el gat de la llebre, o les quatre pessetes del duro. I encara que només sigui per dues setmanes sóc la Bibiana de l’Empar. La seva substituta.