“Així n’aprendran, aquests romans!”, eren les últimes paraules del cap de l’Esquadró de Suïcidi del Front del Poble Judaic. Ell i les seves tropes s’havien clavat les seves pròpies espases després de fer fugir els soldats de l’Imperi i, en comptes d’aprofitar-ho, es liquidaven tots sols.

El Front del Poble Judaic era una de les innombrables faccions dels jueus que lluitaven contra l’ocupació romana a La vida de Brian (Monty Phyton, 1979). Així que, si hi posem sentit de l’humor, potser és la marcadíssima simpatia de gran part del catalanisme per la causa sionista la responsable d’aquesta propensió a les escissions, primer, i, al final, al suïcidi polític.

L’últim exemple ha estat aquest cap de setmana, quan Reagrupament ha quedat desactivat –definitivament?– per una discussió interna sobre com s’han de fer les llistes al Parlament. És a dir, la baralla sobre qui ha de ser diputat els ha deixat a tots sense cap possibilitat que ho sigui ningú. Una derivada de la famosa baralla infantil que acaba amb la joguina inservible.

En fi, com que queda demostrat que el sobiranisme català és una caixa de sorpreses, potser tardarem unes quantes setmanes a veure com queda el panorama final just abans de les eleccions. En principi, la retirada de Joan Carretero i els seus obre una autopista de cinc carrils a Joan Laporta, que podria justificar perfectament un projecte personalista, vist el fracàs organitzatiu de la proposta cívica i col·lectiva de Reagrupament.

Perquè la gran paradoxa continua essent que l’independentisme creix implacablement a totes les enquestes, per més cuinades que les serveixin. I això no té cap traducció des de la política organitzada. Però, com deia el mateix Brian penjat a la creu, “always look on the bright side of life”...