Vet aquí el cas de l’Àngels Monera, veïna de Barcelona a qui van aigualir el seu viatge a l’Alguer uns agents de la Guàrdia Civil de l’aeroport de Girona. Tot plegat, per un pot de laca i un altre cas d’incompetència lingüística.

Resulta que tal com admeten els dos agents de l’autoritat, aquests no entenen el català i per això demanen als ciutadans que s’expressin en castellà. Però com se sol dir, contra el vicio de pedir, la virtud de no dar, i l’Àngels Monera va considerar que no tenia per què canviar d’idioma. Som a Catalunya i resulta que hi ha dues llengües oficials, però triar lliurement la que vols pot ser motiu per ser acusat de falta de respecte a l’autoritat.

És la qüestió de sempre: ¿la policia està al servei del ciutadà o és just a la inversa? ¿No els sembla lògic i de sentit comú que siguin els cossos de seguretat els que respectin els drets del ciutadà i no que siguin aquests els que s’hagin d’emmotllar a les necessitats lingüístiques dels policies?

No és el primer cop ni serà l’últim que passarà això mentre no s’entengui que és el ciutadà qui ha de poder exigir al policia que l’entengui. De moment, a l’Àngels li poden caure 200 euros de multa. El traductor del judici, si més no, que el paguin els que l’han hagut de menester, i no la persona que exerceix la seva llibertat lingüística.