Ni el demagògic argument d’una persona un vot, primer; ni l’abstencionisme, ni l’allunyament entre representants i representats, després; ni els recents casos de corrupció, ara, semblen donar impuls a una mínima voluntat d’exercir l’autogovern i desencallar la possibilitat d’una llei electoral. En un moment en què s’exigeix al Tribunal Constitucional la no ingerència en l’autonomia pactada políticament en l’Estatut, sembla vergonyós que els mateixos que ho exigeixen siguin incapaços després de trenta anys d’exercir aquesta sobirania en un camp en què no és discutida per ningú: la regulació del règim electoral per escollir els representants del Parlament català.

Certament, l’aprovació d’una llei electoral mereix un ampli consens. Aquesta és una llei que ha de perdurar en el temps i no pot ser aprovada ni a favor ni en contra de ningú sinó per tots plegats. El departament de Governació i Administracions Públiques, mitjançant la comissió d’experts que va elaborar el famós informe per a una llei electoral de Catalunya, ha treballat en un model que pot apropar postures i que, a més a més, compleix amb el requisits d’augment de la proporcionalitat i manteniment de la representació proporcional, requisits exigits estatutàriament.

Cal no oblidar, però, que les fórmules per calcular la proporcionalitat dels sistemes electorals són múltiples. Cadascuna utilitza una anàlisi estadística diferent per saber en quin grau la distribució d’escons és proporcional respecte als vots de les candidatures. Cadascuna tradueix un índex de proporcionalitat del sistema però també cadascun dels sistemes d’elecció que s’utilitzin (Hondt, Sainte-Lague, Niemeyer…) pot influir en el resultat final de l’índex. És a dir, el somni de trobar el mètode electoral ideal és impossible.
No obstant això, qualsevol sistema ha de combinar, d’acord amb la majoria de manuals i criteris acadèmics, dos criteris bàsics: la població i el territori. Aquest últim és especialment rellevant a Catalunya per diversos motius, entre els quals, la distribució demogràfica de la població a la nostra nació. La concentració de població en una àrea reduïda i el despoblament d’altres zones de la geografia catalana aconsellen introduir elements de ponderació territorial.

La majoria de sistemes de càlcul europeus tenen en compte aquest element, òbviament sota uns paràmetres que no introdueixin una distorsió de la representació de tant abast que, com a conseqüència, puguin posar en qüestió la legitimació de tot el sistema davant de sectors de l’opinió que poden considerar-se excessivament perjudicats.

A Catalunya l’actual sistema electoral establert transitòriament a l’Estatut assoleix un 97% de proporcionalitat, un índex molt satisfactori i elevat. Tot i així, sempre s’han escoltat veus que demanen una major proporcionalitat del sistema català advocant per una circumscripció única en tot el territori català sota el demagògic lema de la igualtat de vot. Aquest mateix argument de la proporcionalitat, utilitzat per alguns, desapareix quan es fa referència a les barreres legals de percentatge de vots vàlids emesos en els comicis electorals. D’igual manera que tots acceptem elements correctors en benefici de la governabilitat per facilitar majories com una barrera legal per poder entrar en el repartiment dels escons del 3% dels vots vàlids emesos, s’ha d’admetre també elements correctors a la proporcionalitat. I més, en el cas de Catalunya, un país molt descompensat demogràficament, on la concentració de població aconsella introduir elements de ponderació territorial.

No enganyem els ciutadans. Ningú perd les eleccions per culpa d’una llei electoral; en tot cas, serà perquè no tothom ni a tot arreu l’ha votat. Com tampoc ningú perdrà o guanyarà les eleccions per la mínima modificació d’unes regles. És cert que ara tothom sap com aquestes regles reparteixen el joc i que en ser modificades provoquen canvis. I això és el que els partits volen valorar abans de jugar. Però arribats a aquest punt també cal ser sincers i transparents.

Qualsevol proposta nova de sistema electoral provocarà canvis: en les circumscripcions, en la distribució d’escons per circumscripcions, en la forma de vot, etc. En conseqüència, si hi ha algú no disposat a entendre això, millor que no es reclami una llei electoral perquè el debat pot estar damunt la taula de manera eterna.