La identitat nacional és un debat a l’alça a Europa. La globalització l’està impulsant, quan semblava que l’arraconaria. Que tots seriem com la Coca-cola. A França mateix, la gran discussió és ara la de la nació. Éric Besson, que va ser responsable econòmic del PS i ara és el ministre d’Immigració de Nicolas Sarkozy, acaba de publicar un llibre molt interessant contra la metàfora buida dels qui es diuen pomposament ciutadans del món.

A França, com a Catalunya, la idea de nació va ser rebutjada per una part de l’esquerra després de la Segona Guerra Mundial, que va agafar com a bandera el “sensefronterisme”, que diu Besson. I ara es troba que la globalització els llança a la cara que les identitats nacionals existeixen i que són les que cohesionen.

A Pour la nation, Besson reivindica la idea de nació com un concepte emancipador, originat en l’esquerra d’abans de les rigideses marxistes. Una nació que no beu de la momificació lepenista, sinó del caràcter obert i la comunitat voluntària d’Ernest Renan, el filòsof francès que és un dels puntals de la teoria nacional. És un debat molt de fons. A l’internacionalisme progre dels 80 ja se li veu el porexpan. A França s’esmicola. Ja no és igual per a ningú que un vehicle es fabriqui aquí o a la Xina. I la Coca-cola, a fi de comptes, no té el mateix gust a cada país.