No deixa de ser curiosa la desorientació del PP i mitjans de comunicació en òrbita a l’hora d’encarar la polèmica a l’entorn de la intenció non nata de l’Ajuntament de Vic de no empadronar els immigrants sense papers. La paradoxa és que la dreta político-mediàtica porta anys acusant Zapatero de laxitud a l’hora d’afrontar la qüestió migratòria, però, en aquest cas, ha sortit a defensar els drets dels sensepapers, en una conversió, sobtada i radical, al bàndol de la solidaritat amb els immigrants.

El missatge del PP i rodalia sona tan estrambòtic que alguns dels seus articulistes han hagut de recórrer a una suposada insubordinació de l’Ajuntament de Vic enfront de l’Estat per fer mínimament intel·ligible tan estranya posició davant dels seus lectors/electors. Una franja de la societat que, en fi, no acostuma a simpatitzar amb les ONG ni a comprar-li discos a Manu Chao.

De fet, el PP pot permetre’s el luxe de marejar el públic natural gràcies a la remarcable circumstància de no tenir ni un trist regidor en tota la comarca d’Osona. Perquè es fa difícil d’imaginar un –hipotètic– regidor vigatà del PP defensant, colze a colze amb la CUP, els drets socials dels sensepapers.

Per això l’únic beneficiat de la polèmica és el PSOE. José Luis Rodríguez Zapatero no ha deixat escapar una oportunitat d’or per semblar, simultàniament, un implacable servidor de l’Estat i un sensible defensor dels drets humans. Això, a més d’amargar la vida, una miqueta més, als sempre sospitosos companys del PSC.

I el més al·lucinant és que tot aquest embolic de distorsions encadenades i grans declaracions de principis en la sempre admirada llengua de Cervantes es deu al simple fet que Vic és una ciutat catalana que té un alcalde que no és ni del PSOE ni del PP.