No hi ha dret el que estem fent amb Espanya, de veritat l’hi dic. L’hem trencat en mil bocins (o més), per culpa del nostre finançament insolidari mundial els hem abocat a una terrible crisis econòmica de la qual no sortiran ni demanant a Rodalies Renfe, els impedim ser un país capdavanter al planeta, perseguim la seva llengua, robem la setmanada als avis extremenys, volem destruir milions de llocs de treball obligant els cinemes a passar pel·lícules en català i, el pitjor de tot, li hem fet vudú a Cristiano Ronaldo perquè de tant en tant li surti aquest caràcter seu tan mascle. Sí, hem fet tot això (i més), però no en tenim prou. Mai en tenim prou. El nostre egoisme no té límits i hem decidit que el nostre únic objectiu és espoliar Espanya.

Fixi’s en el que està passant ara amb això del magatzem temporal centralitzat (MTC), allò que tota la vida n’havíem dit un cementiri nuclear (CN). Tot Espanya clama que el vol. Ho diuen els del nord, els del sud, els de l’est, els de l’oest... i fins i tot el del sud-oest. La Pell de Brau en ple frisa neguitosa perquè té la il·lusió de poder acollir la captació puntual de partícules usades en l’elaboració d’energia per guardar-les (CPPUEEPG). I quina ha estat la nostra resposta, eing? Quina reacció hem tingut un cop més els catalans (i les catalanes)? Permetre que s’ho quedin? Nooor!!! Un cop més li hem pres al poble espanyol aquesta il·lusió que alimentava legítimament. Un cop més hem fet l’únic que sabem fer: au vinga, tot per nosaltres. Vam quedar-nos quatre nuclears, la superpetroquímica i la resta de la merda que ha anat a parar a la zona que va de Tarragona fins a l’Ebre i ara també volem la interconnexió privada d’elements que si te’ls menges et tornes fosforescent i se’t veu de nit amb la llum apagada (IPESTMTFSVNLA). Un cop més, quanta insolidaritat, déu meu senyor!!!