Els àrbitres de la Lliga espanyola i el Comitè Tècnic que els representa admiren profundament Pep Guardiola. Saben que és un dels entrenadors més respectats a qualsevol camp no només pels valors esportius, per com juga el seu equip i per tot el que ha guanyat, sinó justament pels valors humans, pel respecte amb què parla de cada rival, per la humilitat i l'educació amb què es comporta.

Encara pitjor. El tècnic del Barça és dels que més fàcil li posen la feina a l'àrbitre, obligant els seus jugadors a oblidar-se del col·legiat dins i fora del camp, declinant sistemàticament valorar els arbitratges que rep el seu equip i desterrant el discurs victimista i escandalós que anys enrere havia protagonitzat el Barça respecte als arbitratges. I això ho saben ells –el col·lectiu arbitral– i ho saben els milions d'aficionats que segueixen el futbol.

Guardiola té credibilitat, que és el que els falta a massa àrbitres. I per això els fa pupa que el tècnic blaugrana accepti l'expulsió i la sanció, però es negui a acceptar les paraules que posen en boca seva a l'acta i els digui sense embuts que “menteixen i ho saben”. Que Cristiano Ronaldo li digui “fill de puta” a un àrbitre assistent a Valladolid, els deixa igual; que Guardiola els digui que han mentit a l'acta els despulla d'autoritat i els deixa amb les vergonyes a l'aire. Per això denuncien Guardiola i no Cristiano.

Però no s'enganyin. La denúncia, l'expedient obert i la sanció si n'hi hagués són més elogi que taca per a Guardiola. La gent sap perfectament qui és qui i a qui ha de creure. I no és precisament a Gallego Galindo, el linier de Clos Gómez, el que escolta allò que no es diu, el mateix que aquella nit celebrava els gols del Madrid davant el Sevilla al bar de l'hotel on va fer nit, el que indueix l'àrbitre a mentir a l'acta i el que obliga el Comitè Tècnic d'Àrbitres a fer el ridícul encobrint la mentida i el mentider.