La campanya electoral s’arrossega penosament enmig de la indiferència i el desinterès manifest dels ciutadans. Les enquestes, en general, pronostiquen una abstenció d’entre el cinquanta i el seixanta per cent, i entre la minoria que pensa anar a votar només una petita part està convençuda que la seva opció es correspon amb les seves aspiracions. En definitiva, tots els indicadors estan d’acord: estem davant la pitjor campanya de la història, que ja és dir.

Tot i així, els nostres polítics no ens han volgut estalviar la ració tediosa dels blocs electorals a cada informatiu. Com si els mitjans públics fossin seus, i no dels espectadors, que, a sobre, estem obligats a pagar, d’una manera o altra, fins i tot el que costa el míting amb el qual després ens donaran la pallissa a l’hora de dinar i la de sopar.

No hi ha cap partit innocent en aquesta història, però el que lidera la línia de defensa del bunyol és CiU. Ahir es van permetre recórrer, davant la Junta Electoral, un acord entre els professionals i la direcció de TV3 perquè –horror!– introduïa el concepte “criteris periodístics”. ¡On anirem a parar, Déu meu Senyor, si els periodistes fan servir “criteris periodístics”! I així, a poc a poc, anem llimant la credibilitat dels mitjans públics d’aquest país.