Generalment el ritual a cal notari sempre és el mateix: llegeix unes ratlles, et demana el DNI i diu allà on pots signar. “Ja està?”, acostumes a preguntar desprès. Ell et mira amb condescendència i respon amb un simple “Sí”. No vas a discutir-hi res. Tot està decidit d’entrada.

Poc més o menys això devia pensar el notari i conseller nacional de CDC Alfons López Tena quan va muntar la comissió organitzadora de les consultes per la independència desprès de l’èxit d’Arenys de Munt. Tot fet a la seva mida per esdevenir el factòtum de les votacions que es fessin a Catalunya. Els altres l’únic que havien de fer era signar el document que li atorgaven els poders. Què li ha fallat?

Segons es desprèn dels seu article Consultes dinamitades (AVUI, 16.10.09) unes “plataformes tòxiques” li han esguerrat l’invent i ara res funcionarà si ell no hi és al capdavant. Caram amb l’exvocal del CGPJ! Es veu que tant de temps compartint pupitre amb els carcamals de la judicatura espanyola han acabat per encomanar-li el mateix estil fatxenda que es respira a la capital de l’imperio.

En realitat, el que va passar a la reunió del passat 5 de juny a Arenys de Munt fou que va veure com se li desactivaven parcialment les seves intencions. I dic parcialment perquè en cap moment ningú va qüestionar la seva figura com a cap de la comissió tècnica que, en definitiva, es qui ha de portar el pes de tot el procés. El que sí que és cert és que aquell dia va laminar-se la influència que podien exercir els partits polítics (i les seves respectives terminals en forma d’entitats subvencionades) en tot aquest afer. Algú s’estranya, amb el descrèdit que acumulen?

Sincerament no crec que en López Tena se sorprengui de l’actitud recelosa envers la partitocràcia dels representants de les organitzacions que no cobrem de la menjadora. És més, ell mateix ja va ens va dir en l’esmentada reunió que segons quins partits volien capitalitzar l’esperit d’Arenys. De què es queixa doncs ?

La seva ha estat una reacció infantil. Com que no pot tenir tota la joguina ell i els seus amics primer carrega els neulers a infiltrats de l’Estat, desprès a Reagrupament i ara a organitzacions com Catalunya Acció que precisament va ser la primera d'estar al costat del procés arenyenc. Veu conspiracions per tot arreu com si això fossin sessions d’algun organisme madrileny. Els catalans contra els quals parla no som tan recargolats i miserables com ens presenta, simplement és que estem farts que ens prenguin el pèl en nom d’un ideal.