Després de dos anys de devastació, Zapatero ha descobert la sopa d’all. Al·leluia! Acaba de publicar un document que enumera els punts dèbils del sistema laboral espanyol: rotació excessiva dels treballadors amb contracte temporal, escassa inversió en formació, excessiu cost de la indemnització –que ha quedat fixada en 45 dies, encara que l’acomiadament sigui justificat–, desocupació dels joves, escasses contractacions indefinides, rigidesa dels convenis col·lectius, migrat control dels processos d’incapacitat temporal...

Tot plegat ha convertit el mercat laboral en terra erma. Aquesta anàlisi sensata i tardana hauria de portar a algunes dures conclusions. Cal simplificar els models de contracte, afavorir els indefinits, reduir i flexibilitzar les indemnitzacions, aplicar més rigor a la magistratura i a les inspeccions de les baixes... En definitiva, cal donar més facilitats als empresaris, formar els treballadors i controlar el compliment estricte de les regles del joc.

Però Zapatero ha fet la part més fàcil –delimitar el problema– i ha tornat a inhibir-se a l’hora de fer front a la més difícil. Un empresari –i atenció: només ells creen ocupació real– i amic comentava ahir a aquest cronista que la reforma final serà com donar un sugus a un mort de gana, que la crisi de vocacions empresarials espanta i que la patacada final serà còsmica. Enhorabona, president.