Escenari
Els estrategs del PSOE confiaven que la presidència europea serviria per rellançar la imatge de Zapatero, movent-se per l’escenari mundial. És una bona oportunitat: la possibilitat d’actuar en un escenari més gran, davant de més públic i més exigent. Però tenir un millor escenari multiplica la teva imatge si hi actues bé. Si fas galls, que hi hagi més públic i més exigent més aviat et perjudica. I en part per mancances pròpies, en part perquè el moment econòmic espanyol és comparativament molt dolent, està fent galls.

Descrèdit
En aquests moments, la manca de crèdit de Zapatero és una dada essencial de la vida política espanyola. Ho és perquè Zapatero va arribar a tenir força crèdit polític personal i això va ser decisiu per impulsar-lo al poder. Manca de crèdit no vol dir que l’oposició li tingui més o menys animadversió. Vol dir sobretot que els seus comencen a deixar-hi de creure. Els seus en el sentit més ampli: partit, mitjans de comunicació. Però sobretot electors. El descrèdit de Zapatero no empeny electors socialistes cap al PP –Rajoy tampoc no va sobrat de crèdit i Esperanza Aguirre li lamina el poc que té–, però sí que els empeny cap a l’abstenció.

Catalunya
Pot esdevenir el descrèdit de Zapatero una dada també de la vida política catalana, en any electoral? Depèn de quants vots doni Zapatero al PSC en unes catalanes. El PSC mira amb sorpresa agraïda les efervescències i les fragmentacions de l’espai nacionalista: creuen que a hores d’ara això no perjudica Esquerra, que ja no pot anar més avall, i pot perjudicar Convergència. Mira amb tranquil·litat la desorientació crònica del PP. Està tranquil pel que fa al seu propi electorat. Però si Zapatero els aporta electors, també en les catalanes, el descrèdit de Zapatero els perjudica. Potser no gaire, però és que les eleccions catalanes es poden acabar jugant en aquest estret no gaire.