Catalunya compta oficialment des d’ahir amb una infraestructura científica i tecnològica de primer ordre: el sincrotró Alba, tres acceleradors d’electrons reunits en una sola instal·lació. L’obra, que es va gestar el 1992, ha tingut un cost superior als 200 milions d’euros. Davant la magnitud de l’obra i la despesa que ha representat no faltaran els conspicus demagogs que es preguntaran, retòricament, si aquesta quantitat de diners no s’hauria pogut dedicar a altres objectius. Al darrere no hi ha cap preocupació social, sinó la queixa latent perquè la instal·lació s’ha fet a Catalunya. Doncs bé, cal recordar que la instal·lació és al nostre país gràcies a l’interès que va mostrar la Generalitat i que l’Estat va respondre a aquest interès exigint una cosa a canvi: que Catalunya aportés el 50% del finançament. L’Estat té una actitud ben diferent quan la instal·lació s’ha de fer a Madrid, on es dóna per suposat que l’administració espanyola (i amb ella també la catalana) n’ha de pagar el 100%.

El sincrotró donarà beneficis a curt, mitjà i llarg termini per a la ciència catalana i per al país en el seu conjunt. La llum de sincrotró facilita enormement la investigació en diverses àrees de la ciència amb aplicacions concretes en les nostres vides quotidianes. Però, per sobre d’aquestes aplicacions pràctiques, hi ha una lliçó moral: a Catalunya som capaços de fer projectes de gran abast i portar-los a la pràctica. Tota una injecció d’autoestima. Però aquesta capacitat de situar Catalunya en la primera línia de la competició científica, que és per al que també servirà el sincrotró Alba, no s’hauria d’esgotar en aquesta instal·lació. Cal pensar nous projectes i dur-los a terme. Si és possible, sense que calgui esperar tant de temps com el que ha necessitat el sincrotró.

Aquesta gran infraestructura contribuirà a elevar el nivell tecnològic i científic de les universitats catalanes, algunes de les quals ja apareixen en llocs destacats a les classificacions mundials. Però també interpel·larà l’empresa privada sobre el seu nivell de desenvolupament i la seva aposta concreta per la recerca. Ara tenen un instrument de primer ordre a l’abast. Haurien de saber-lo aprofitar.