Sorprèn que en un país tan solidari, capaç d’absorbir en 10 anys una de les majors taxes d’immigració d’Europa, o de col·locar-se al mapa del món mundial amb algunes de les manifestacions més massives contra la invasió d’Iraq, a ningú se li hagi acudit muntar una apagada general solidària o una vaga d’espelmes, que fa més íntim, en suport dels milers de ciutadans de les comarques de Girona que continuaran a les fosques durant una setmana. ¿Deu ser perquè al final haurem d’admetre que amb la MAT potser no seria el mateix? Sorprèn la barra de les elèctriques, que van prometre a l’alcalde de Lloret que hi hauria cent operaris treballant i només n’hi han arribat 14; aquestes grans elèctriques com Endesa, que assegura que és la companyia d’Europa que més gasta en manteniment i que Catalunya és el territori que s’emporta la palma. Sorprenen moltes coses que ja van sorprendre en l’apagada del 2001 després de l’altra gran nevada, que van continuar sorprenent en la de Barcelona el 2007 en ple juliol, que no ho van deixar de fer en la del Baix Llobregat i les comarques de Tarragona arran de la ventada del gener del 2009 i que continuen sorprenent-nos setmana sí setmana no, plogui, nevi o faci sol, amb talls continuats de diversa durada que fan acumular pèrdues milionàries als serveis i a la indústria.

¿Quedaran exempts de la pujada del rebut de la llum al juliol amb el nou IVA els gironins que s’han quedat a les fosques? Sorprèn un govern que envia dimarts el seu president a renyar les elèctriques in situ però reuneix quatre dies després de la catàstrofe el gabinet de crisi per comptar quants ciutadans encara estan a les fosques. I sorprèn també una oposició tan i tan constructiva enmig de tot plegat. ¿Potser perquè l’any que ve, si governa, també es pot trobar renyant les elèctriques enmig de vés a saber quina gota freda o quin xaloc saharià? ¿Farà algú alguna cosa, a més a més de renyar les elèctriques? No? Bé. Doncs renyem-les un altre cop, Pepe. O Artur.