Dilluns que ve 74 dels 175 cinemes que hi ha a Catalunya tancaran en protesta per la nova llei del cinema que ha aprovat el govern. No es tracta d’una vaga, sinó d’un tancament patronal, perquè les vagues serveixen per defensar drets, i en aquest cas la protesta va en direcció contrària, la de retallar-los, concretament el dret dels espectadors catalans a veure cinema doblat o subtitulat en la seva llengua, cosa que ara no poden fer, perquè l’oferta en català no arriba al 3%.

És una protesta contra la paritat lingüística. Com que presentar-ho així seria molt impopular, el gremi d’exhibidors justifica la convocatòria amb arguments socioeconòmics, amb un to sospitosament apocalíptic, intentant carregar sobre la llengua una crisi que ja fa molt de temps que ha començat i que té les seves causes en la pirateria i les descàrregues il·legals a internet. La caiguda d’espectadors és prèvia a una llei que encara no està en vigor. Tampoc hi ha cap estudi científic que demostri que els catalans tinguin al·lèrgia a veure cinema en la seva llengua, que és el que vénen a dir els exhibidors quan auguren un descens fulgurant de taquilla. Amb la mateixa solvència, també es podria dir que si millora l’oferta lingüística hi haurà un increment d’espectadors. No ho sabem, però el que sí que és una evidència científica és que actualment l’oferta en castellà és del 97%, fruit d’una injustícia cultural heretada del franquisme.

Aquest tancament patronal és un xantatge inacceptable en ple procés de discussió al Parlament d’una llei que curiosament fixa quotes no per als convocants de la protesta, sinó per als distribuïdors, amb la qual cosa sembla que els exhibidors es prestin a fer la feina bruta d’unes majors que no volen donar la cara. Potser per això tanquen els cinemes el dilluns, el dia que menys recapten, en lloc de fer-ho un dissabte, per no prendre massa mal.