És un dissabte gris de final de tardor al Solsonès, terra vella, un pèl levítica, dominada per boscos de pins, alzines i rebolls. En els espais arrabassats en el passat i que formen clapes de conreu aïllades comencen a verdejar sembrats que despunten amb timidesa. El silenci radical de l’ambient és trencat pels trets de caçadors o per algun ocellot que sobrevola des de les altures i dóna senyals de vida. Se celebra Santa Llúcia al municipi de Navès, un conjunt de deu parròquies molt antigues, lligades als orígens de Catalunya i a fets històrics concrets de repercussió nacional. En el pròleg del llibre de la història local, obra d’Antoni Bach, s’assenyala que fa ben poc es descobrí que el comte Guifré el Pilós va ser ferit de mort a la Vall d’Ora, després d’haver repoblat la vall de Lord entre els anys 872 i 878. Pel castell de Navès hi va passar el gran rei Jaume I el juny de 1279.

En aquestes terres s’hi lliuraren violentes confrontacions contra els exèrcits borbònics fins al punt que la propera ciutat de Cardona es rendí una setmana després de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714. A les acaballes de la Guerra del Francès, el capità general Luis de Lacy, acompanyat del seu ajudant de camp, el solsoní Xavier Cabanes, va instal·lar l’acadèmia militar de cadets de Catalunya dalt de la serra de Busa. Les guerres carlines s’alimentaren en els amagatalls on els exèrcits populars preparaven les seves incursions contra els soldats liberals. La població de Navès encara avui està disseminada en gran nombre de cases de pagès distribuïdes estratègicament sobre un terme municipal de centenars d’hectàrees cobertes de boscos que formen un medi natural d’incalculable qualitat.

Sóc convidat a una taula rodona que porta el títol de Bolets i boletaires al nostre territori: problemàtica i oportunitats. Som nou ponents moderats per la periodista Roser Clotet. Ens dóna la benvinguda l’alcalde, Josep Maria Casafont, que ens explica que tres quartes parts del terme són bosc i que els boletaires es converteixen en un eixam de personatges estranys que cada tardor trepitgen sense cura i de franc les terres de Navès, amb cotxes furtius que s’endinsen en els racons més inaccessibles dels camins veïnals.

No és un debat sobre boletaires sinó sobre els interessos derivats de l’activitat dels micòlegs del país. També sobre la protecció del medi natural. Les dades són interessants. Es dóna per bona la xifra que a Catalunya hi ha un milió de boletaires que cada tardor surten de matinada els caps de setmana o dies feiners amb cistells que ben sovint tornen mig buits a casa. També s’afirma que un 60 per cent del territori català és forestal i que per moltes lleis que s’aprovin al Parlament és pràcticament impossible controlar les activitats que es fan dintre o en els entorns dels nostres boscos. Una altra dada per a mi desconeguda és que un 40 per cent del valor que generen els boscos catalans procedeix dels bolets. Es calcula que els bolets signifiquen una activitat econòmica valorada en 800.000 euros a l’any.

Joan Rovira, secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, diu amb contundència que s’ha socialitzat l’ús micològic dels boscos i en canvi s’han privatitzat els costos de manteniment que comporta posar ordre al territori després del pas depredador dels boletaires. Hi ha lleis per protegir molts interessos, però no n’hi ha cap que protegeixi els bolets i els amos dels boscos.

És evident que el programa de tant èxit de TV3 Caçadors de bolets ha despertat una febre boletaire al país sense precedents. En plantejar que els bolets no es cacen sinó que es busquen, es cullen o es pleguen, els ponents i la sala em van donar la raó. M’incomoda aquesta dèria d’alguns programes de la televisió i la ràdio nacionals de no respectar la varietat lingüística de bona part del país. Els bolets, pobres, estan quiets i no es poden caçar. Jordi Baucells, biòleg i enginyer tècnic agrícola, parla del fet que el nombre de boletaires a Catalunya s’ha multiplicat per deu en els últims cinc anys. La divulgació dels mitjans de comunicació hi ha contribuït, certament, però cal no perdre de vista que l’instint boletaire està molt arrelat en un país en què anar a buscar bolets ve de molt lluny. En Josep Guilanyà, propietari forestal de Navès, es recorda dels temps en què sortien a la tardor i en portaven uns 40 quilos cada vegada. Avui ja no és gaire freqüent, a causa de la invasió de boletaires d’arreu del país que arriben puntualment cada any i s’emporten tot el que troben.

S’ha de trobar una solució equitativa perquè els que es queden tot l’any preservant la millor i més gran reserva natural de Catalunya no es considerin depredats pels que vénen de fora i perquè, a la vegada, els que tenim l’hàbit de trobar-nos amb els bolets cada tardor puguem gaudir d’aquesta afició que avui és massiva entre els catalans. Hi ha la fórmula que proposa Toni Riera, que ve de Benavarri, on s’han imposat espais protegits on s’ha de pagar un peatge per buscar bolets en parcel·les degudament delimitades. Amb aquesta experiència a la Ribagorça es poden trobar molts bolets, es mantenen els boscos nets, s’arreglen els camins i no hi ha deixalles ni mànecs de rovellons o mocoses esbarriats per les voreres de les pistes forestals.

És certament una solució eficaç però difícilment aplicable a Catalunya, on no hi ha recursos per controlar tots els boscos, per moltes lleis que es facin. Gairebé tots proposen una regulació que comporti la imposició de taxes. Penso que és impossible tancar els boscos de Catalunya a la tardor.

S’hauran de trobar solucions més viables, intel·ligents, que encerclin algunes parcel·les on, per exemple, hi ha rovelloneres molt productives, que es pagui per entrar-hi, però deixant grans extensions lliures. Buscar i trobar un bolet és una emoció gairebé íntima. Quan se’n descobreix una mata, un queda paralitzat abans de collir-los delicadament i amb un silenci sepulcral.

Cal educació boletaire. I cal també anar introduint una cultura de respecte al medi natural que els boletaires de cap de setmana no respecten, perquè potser desconeixen el valor ambiental que tenen els bolets.