En saber les retallades Zapatero, el professor de literatura de la UAB Jaume Aulet m’envia una carta modèlica que fa gala d’una fina ironia. Fa així: “Benvolguts senyors de [nom del banc o caixa]. Em sap molt greu haver-los de comunicar que he decidit pagar un 5% menys en el rebut mensual de la hipoteca que tinc concertada amb la seva entitat. Ha estat una decisió difícil, però m’és imprescindible retallar despeses per salvar la meva economia particular i poder reduir el dèficit. En situacions de crisi com l’actual, tots hem de fer un esforç col·lectiu i solidari, per la qual cosa –seguint el consell dels nostres governants– els demano comprensió i solidaritat. Al cap i a la fi un servidor, com la resta de ciutadans, va col·laborar no fa gaire en la injecció de diner líquid que vostès van rebre de l’Estat per tal de salvar el sistema financer. Si tenen dubtes sobre la legalitat de la mesura, tinguin present que la jurisprudència d’aquests darrers dies confirma que aquesta mena de decisions unilaterals estan perfectament avalades per les recents actuacions dels poders públics del país”.

La reprodueixo sencera encara que, per ser justos, m’hauria de repartir els guanys d’aquest article amb ell. Ja quedarem per fer una cerveseta, Aulet, perquè la cosa no és que doni per a gaire més. I és que, com a mínim, enmig d’aquesta maleïda crisi que ens ha caigut a sobre, ens quedi la paraula i el dret a l’emprenyada.