No per anunciada, l’extinció de l’ajut de 400 euros ha causat menys sorpresa i indignació entre els milions de persones implicades; és a dir, entre els assalariats i els pensionistes, tot i que aquest grup de 8 milions de persones és el primer que ho ha percebut a través de la carta que els ha enviat el ministre de Treball i Seguretat Social, Celestino Corbacho. La carta en qüestió es un sarcasme. Involuntari, cert; però no per això menys sagnant. La carta anuncia un modest augment de l’1 per cent de les pensions, però com que coincideix amb l’extinció de les deduccions derivades de l’ajut dels 400 euros, a efectes pràctics hi ha una reducció. Ras i curt, tot i l’anunciat augment, els pensionistes cobraran aquest gener menys que el desembre passat. La reducció serà d’una mitjana de 15 euros mensuals. Pot semblar una quantitat petita; però per a alguns jubilats no ho és pas.

Zapatero va anunciar aquests ajuts, d’aplicació confusa, amb un ànim clarament electoralista, i amb l’objectiu declarat d’incentivar el consum. Ja s’ha vist quins efectes han tingut aquests 400 euros en la reactivació de l’economia. Les xifres de l’atur i les previsions que fan tots els organismes sobre la sortida d’Espanya de la crisi són l’avaluació més eloqüent. Zapatero, amb el seu equip econòmic actual, ha estat incapaç de dissenyar un programa coherent que vagi més enllà de les mesures efectistes, aparents i demagògiques, més vinculades al qui dia passa any empeny que a un esforç seriós per limitar la crisi. L’única esperança de Zapatero és que el consum dels països europeus, que sí que estan sortint de la crisi, tregui Espanya del pou i que ell, després, es pugui apuntar aquest triomf com a propi.

La reducció estava prevista, però el procés s’ha conduït sense transparència i de la pitjor manera possible. Els nostres pensionistes tenien i tenen dret a una explicació clara i, en lloc d’això, se’ls ha notificat una pujada inexistent. Atorgar ajuts és populista; retirar-los és nefast per a un polític, per molt que la data de caducitat estigui anunciada. La poca transparència del govern central té un efecte pitjor que la irritació: desmoralitza. Un estat d’ànim que no ens podem permetre.