El titular és que el Barça manté el liderat amb una victòria molt treballada davant d'un rival molt ordenat i amb l'alè d'un Madrid poc brillant però efectiu i golejador en un camp on recentment els blaugrana també van endur-se la victòria amb un resultat contundent.

A partir d'aquesta informació, sorgeixen arreu centenars de frases de retòrica insignificant, fugissera i creada per aparèixer i desaparèixer sense cap més rastre que un sol batec d'un tòpic, d'un dogmatisme, d'un prejudici o d'un interès pecuniari. Frases com "el Madrid va acaronar durant uns minuts un liderat que no li pertany" o "el Barça suma tres punts que poden decidir la Lliga".

Per fortuna, també hi ha cròniques brillants, exercicis estilístics impecables, estimulants, intel·ligents, rigorosos i admirables que descriuen el futbol amb sensibilitat, mesura i dignitat professional. Existeix un periodisme esportiu respectuós amb l'esport i amb els lectors, que tracta les filiacions de qui llegeix com un atribut i no com un catalitzador. Existeix perquè existeixen lectors que se senten menystinguts si l'articulista pressuposa que si és a favor dels colors del club que "professa", tot s'hi val: exageracions, judicis de valor sense fonament, previsions que són desitjos, i desitjos convertits en opinions.

A banda de la competició estrictament esportiva, existeix una Lliga de futbol paral·lela interessantíssima que es juga als mitjans de comunicació. N'hi ha prou de fer comparatives i lectures paral·leles dels mitjans per copsar-ho i treure conclusions d'algunes de les glòries i les moltes misèries del gènere futbolístic. I si ens endinsem a repassar hemeroteques entrarem per la porta gran al gran festival de l'humor. I no cal retrocedir gaire lluny, l'amnèsia irromp a tot just un parell de partits de distància, donde dije digo digo Diego, i aleshores la festa es desborda amb comicitat i simpàtica cara dura.

Si gosem transcendir la lletra impresa lliurant-nos al context paraperiodístic de les tertúlies, aquest subgènere que aniquila metòdicament i sense escrúpols les ensenyances universals de Sòcrates, presenciarem l'espectacle definitiu, l'epicentre de l'opinió volàtil, conjuntural i emocional, que argumenta en temps real, fent del present passat i del passat un màquina dispensadora d'arguments descontextualitzats (que l'endemà encenen converses en bars, oficines, xarxes socials, famílies).

El futbol és més que un esport: el futbol és el funàmbul víctima i botxí de la seva cara i de la seva creu, tot alhora.