Aquesta és la història d’un ésser humà que torna al seu despatx després d’un mes de vacances i, només asseure’s a la cadira, comença a rememorar moments viscuts.

I així recorda com al xiringuito Curro Jiménez de Playa Turmas van cobrar-li 125 € per 4 begudes, unes patates de bossa, una amanida russa on la salmonel·la va sortir a saludar els presents un per un, unes sardines i dos gelats per als nens. Recorda com la sogra va apropiar-se-li del tros de sofà on justament tenia pensat fer-hi diàriament una intensa migdiada de bava. Recorda el gos del veí del davant, que des del balcó estant, cada dia a les set del matí bordava perquè el traguessin a passejar. Recorda com tots (tots) els dies de vacances, la primera línia de platja va estar ocupada per l’amo del gos bordador i per la resta d’amos de gossos bordadors que a les 7 del matí aprofiten la passejada del gos per agafar lloc a primera línia de platja.

Recorda com no agafar mai primera línia de platja va provocar diverses baralles conjugals acabades amb el clàssic: “Sàpigues que aquesta nit també tindré molt mal de cap”. Recorda el dia que va encallar-se la porta de la rentadora i tota la seva roba va quedar-hi segrestada a dins fins que, una setmana després, va aparèixer el tècnic. I recorda el dia que el seu fill va estampar el cotxe familiar contra la caserna de la Guardia Civil mentre cridava “Usbebes sob tobos abibos bios. Abrdafeme, bi sarbendo”.

I mentre recorda aquests bonics moments, li cau a la taula una carpeta on hi diu “Tema referèndum Arenys de Munt”. El seu reconfortat estat d’ànim fa que s’hi abraoni mentre crida “A por ellos, oé”. Vaja, que per culpa de l’humor del nostre dissortat ésser humà, els pobres senyors Falange no pararan de manifestar-se contra totes les consultes que ara sortiran com rovellons. Ho veu, com això de les vacances només ocasiona problemes... ?