“Escobilla”
M’ha sorprès que la primera matèria de La escobilla nacional, el programa que fa l’equip del Minoria Absoluta per a una televisió privada d’àmbit estatal, siguin personatges del món del famoseo i de la premsa i la televisió del cor. L’humor i la caricatura demanen complicitat, conèixer de qui s’està parlant: l’existència d’un star system que l’espectador domina i de qui en coneix els gestos i les expressions. No sé si ho va proposar la productora o ho va encarregar la cadena, però van considerar –amb encert i èxit– que aquesta elecció de protagonistes era la que convenia a les característiques del mercat.

‘Crackòvia’
Quan Minoria Absoluta treballa només per al mercat català, fa Polònia i Crackòvia. El cas de Crackòvia és interessant. S’ha dit que la funció que en bona part d’Europa fa la premsa popular sensacionalista la fa entre nosaltres la premsa esportiva: és la que vertebra un públic allunyat de la informació general, massiu i que demana projecció emotiva. A l’hora de fer humor caricaturesc, en el cas català, el nostre star system popular no ens el dóna la premsa del cor, sinó la premsa esportiva i més concretament aquest enorme fenomen que és el Barça.

‘Polònia’
Però la mare dels ous va ser Polònia. D’aquí ve tot. I aquí sí que la diferència és gran. Mentre que l’star system per al públic espanyol es va a buscar a la premsa del cor, a Catalunya es fa servir per bastir un programa d’humor un star system configurat pels polítics i per les estrelles mediàtiques de TV3. En part és el model britànic de caricatura política. I és el que correspon als orígens periodístics dels seus creadors, però també a la percepció de la demanda del mercat català i a l’aposta de la cadena. Quan constates aquestes diferències t’adones de fins a quin punt va ser important per al país muntar en el seu dia TV3 i fins a quin punt continua sent important no desmuntar-la.