"La història ja parla per ella mateixa" és la frase essencial de la roda de premsa de Guardiola després de l'innecessàriament conflictiu Barça-Getafe.

És la frase que ho diu tot per als bons entenedors. No cal dir res més, no cal dir res menys. I no caldria preguntar res més, però les rodes de premsa deriven en mercat de compra i venda de titulars per justificar una nòmina, per poder presentar una factura, per farcir la pàgina ja maquetada que espera el text per anar a impremta. Per això, malgrat les respostes essencials de Guardiola, se succeeixen les preguntes, els tòpics, les redundàncies i, en definitiva, es manifesta sistemàticament que a molts periodistes (?) els interessa més formular la pregunta que escoltar la resposta.

Ja pot dir Guardiola que no vol parlar dels àrbitres, que ells insisteixen. Estan en el seu dret, sí; i l'entrenador podria callar i no dir res, també. Aleshores dirien que a Guardiola li han pujat els títols al cap, o alguna de semblant. L'ètica hauria de ser recíproca, però els judicis solen ser unidireccionals i a qui ha de respondre preguntes fotocopiades se'l responsabilitza de tot. Qui pregunta fa la seva feina. Qui respon, ha de fer el joc a qui pregunta fent la seva feina. Sí?

Guardiola, sovint uns quants graons per sobre dels que pregunten, sembla un professor ensenyant els alumnes, que són la majoria (no tots) els periodistes que l'interpel·len. La seva doctrina, la de Guardiola, ja la sabem, ha estat la mateixa des del primer dia, i la coherència del de Santpedor és tan inqüestionable que la doctrina perdura: treball, sacrifici col·lectiu, ambició, respecte, perseverança, paciència i qualitat. Ja la coneixem. N'hem pogut aprendre, sabem que el futbol és un esport d'equip, Guardiola ens ho recorda constantment; sabem que Guardiola assumeix responsabilitats i rebutja victimismes i culpar factors externs dels problemes interns; sabem que Guardiola no creu en vaques sagrades sinó en la gestió empàtica i sostenible de la plantilla.

Sabem tot això però seguim preguntant-li tòpics, llocs comuns i fent-li preguntes miserables que desesperadament busquen un titular per sortir del pas (per sortir del pas i de la intel·ligència sensata, lúcida i gens intel·lectualitzada de Guardiola). La qualitat del discurs d'aquest entrenador gairebé no ha repercutit en la qualitat de les preguntes a les rodes de premsa. Malaguanyat gremi.

És veritat que Guardiola posa el nivell alt, però amb "treball, sacrifici col·lectiu, ambició, respecte, perseverança, paciència i qualitat" les rodes de premsa podrien resultar interessants a dues bandes. Tret, esclar, que es consideri que els lectors/oients/espectadors només volen les preguntes tòpiques i els llocs comuns de sempre. I potser per això frases essencials com "la història ja parla per ella mateixa" passen desapercebudes.