El debat sobre el futur de les corrides de toros a Catalunya que es desenvolupa actualment al Parlament a poc a poc es va centrant en els seus objectius bàsics, que són els de decidir si cal prohibir o redefinir aquest espectacle o bé cal deixar-lo tal com està, i, en cas que es prohibeixi, quines mesures caldrà aplicar per garantir l’aplicació de la llei i quines indemnitzacions s’hauran de fer efectives.

Això és bo que passi, perquè fins ara el debat s’havia vist viciat per una qüestió identitària aliena a les demandes dels sol·licitants de la ILP.

Normalitzat el debat en els termes que es mereix, és a dir, la concepció dels toros com a fet cultural o no, la qüestió del maltractament animal i l’anàlisi de les conseqüències econòmiques que una eventual prohibició originaria, es podrà discutir de forma asserenada i democràtica què és el que es vol fer amb aquest esdeveniment que alguns anomenen festa i altres tortura.

Per a això serveix un Parlament: per recollir les demandes dels ciutadans i fer-les seves, discutir-les i, assolida la majoria necessària, prendre les decisions que calguin. Però mentre tot això passa a Catalunya, a altres llocs blinden els toros sense cap mena de debat. I encara pretenen donar lliçons de democràcia.