Finalment i per primera vegada en moltes setmanes, el president de la Generalitat ha fet un gest d’autoritat resolutiva. Afirma Montilla que hi haurà llei de vegueries, tal com vol Esquerra. Com a contrapartida, el PSC recuperarà la plorada àrea metropolitana de l’alcalde Maragall. No se sap si amb bandera i himne. La notícia és d’agrair, perquè la intenció veguerística és “substitutiva”. És a dir, les actuals diputacions provincials, condemna del XIX, desapareixeran. Bon cop de falç, ni que sigui tan tard i una mica desdentegat. Fins aquí la intenció. I ara arriben les rebaixes. Perquè es puguin alterar els actuals límits provincials caldrà una llei orgànica del govern de l’Estat. Calendes gregues.

L’última preocupació de Zapatero, faller de l’ocupació, deuen ser les províncies catalanes. A més, a la pràctica, Catalunya deixarà de tenir quatre províncies però en tindrà set. El nom és constitucionalment intocable. Seran vegueries endins i províncies enfora. Maledicció provincial eterna. Això sí, la gàbia, la definirem nosaltres. Mentrestant i per si la llei orgànica s’allarga tant com la sentència del Constitucional, Montilla ha desplegat una estratègia provisional. Les primeres quatre vegueries que es formaran seran les de Tarragona, Lleida, Barcelona i Girona. Superposades a les actuals? Les altres tindran una “constitució progressiva”. Que fàcil que és tot!