La vaga d’escoles i instituts públics de Catalunya d’ahir només la van secundar un 22 per cent dels centres, tot i que els sindicats convocants van calcular que en el 60 per cent s’hi va registrar alguna incidència. Els sindicats promovien la vaga per protestar per la imposició de la jornada continuada durant el mes de juny, la possible retallada del paper del claustre de professors arran del decret d’autonomia, el projecte d’avaluar el rendiment dels centres i el nou sistema de contractació de les baixes. El poc seguiment directe de la vaga de mestres i professors posa de manifest el decreixent poder de convocatòria dels sindicats de l’ensenyament en la seva oposició a la política del departament d’Educació. Una bona part de docents estan en desacord amb aquesta política, però també amb la manera que proposen els sindicats per oposar-s’hi. Esclar que es pot fer una tesi doctoral sobre les raons de l’abstenció, des de la simple apatia fins al desacord radical amb la manera com els sindicats estan liderant el descontentament. Però els fets són els que són.

El fracàs relatiu de la vaga hauria de ser un motiu de reflexió per als sindicats, perquè totes les agrupacions professionals necessiten una representació solvent per defensar els seus interessos, i l’evolució del seguiment de les últimes protestes apunten a l’aflorament d’una crisi de confiança. El conseller Maragall compta amb el suport de la immensa majoria del Parlament, però no hauria de valorar el baix seguiment de la vaga com una derrota dels sindicats. Aquí no parlem de cap batalla per veure qui s’imposa a qui, sinó de l’educació i del futur del país.

El conseller Ernest Maragall encerta quan diu que no és el moment de la confrontació. Els sindicats ja han dit en veu alta el que opinen de la política del conseller. Tots dos, el departament i els sindicats, es declaren fermament compromesos amb la millora de l’educació del nostre país. Per tant, no els hauria de ser difícil seure a la taula de negociació per trobar punts comuns. I, si no, el departament hauria de començar a escoltar la veu dels docents, que són els que apliquen les seves lleis i directrius a les aules.