Després de veure aquest títol, a tu, funcionari (o funcionària), ja et volta pel cap: “I que dirà aquest paio ara sobre nosaltres?”. Doncs t’ho contesto amb poesia: “Què és ser funcionari, em preguntes clavant en aquest article la teva mirada expectant i traient ja les ungles perquè esperes rebre? I tu m’ho preguntes? Funcionari (o funcionària) ets tu, que encara t’ho creus. Sí, perquè a pesar que el terme funcionari estigui tan desprestigiat com intel·lectual o periodista, de totes tres coses, com passa amb la resta de professions, hi ha de tot. Les tres emes, per exemple, son funcionaris: mossos, mestres i metges, feines cabdals per a una societat. I també ho són els bombers, els que atenen el públic havent de suportar ciutadans maleducats, impertinents i agressius o els que han de fer la seva feina i la de companys (o companyes) com els que li detallo a continuació.

També és funcionari aquell ciutadà que li diuen Juan Valdés perquè sempre està fent un cafetó i ara torna. I aquell que aprofita la jornada laboral per anar a comprar i, per si no queda prou clar, torna carregat de bosses del súper. I aquell que fa dos anys que té la baixa perquè un metge amic seu l’hi va signant i es passa mig hivern esquiant i la resta de l’any treballa (i cobra) en negre al negoci familiar. I ho és aquell a qui un partit li va crear una plaça a mida i ara es dedica a fer de comissari polític. O ho és l’altra que fa cinc anys va marxar a fer d’alliberada i ocupa una taula en un sindicat d’11 a 1 i de 5 a 6 de dimarts a dijous (en el sector del mestres, per exemple són els anomenats mariscals i mariscales). Alemanya ja ha decidit que deu mil funcionaris van al carrer. Em creuré les mesures d’ajust espanyoles quan aquí facin el mateix i a la llista d’acomiadats (i acomiadades) hi vagin els citats a partir del segon punt i a part d’aquest article.