Com ja es va anunciar divendres passat, a partir d’avui deixo la direcció de l’AVUI per encetar una nova etapa professional a TV3, com a responsable de la informació internacional. Me’n vaig satisfet per la feina feta, i tranquil de deixar l’AVUI en mans d’un equip de direcció experimentat i solvent, encapçalat per en Carles Flo. Si alguna cosa he après és que l’AVUI és alguna cosa més que un plec de papers escrits o una pàgina d’internet. I que d’això en són conscients els redactors, l’administració i els milers de lectors que amb els seus comentaris i opinions ens fan avinent tothora la seva implicació en aquest projecte. L’AVUI és un somni compartit per una generació de catalans que van fer realitat un diari amb vocació nacional, que aspirava a explicar el món amb els màxims nivells de qualitat. Trenta-tres anys després, aquest somni continua vigent. He pogut comprovar que la il·lusió del primer dia es manté intacta.

Jo marxo amb la sensació d’haver-hi contribuït tant com he pogut. Me’n vaig a TV3 amb la intenció de continuar treballant amb el mateix objectiu: explicar què passa al món als teleespectadors i fer-ho amb una agenda internacional amb perspectiva catalana. Allà m’espera un equip potent de corresponsals i redactors, així que hi vaig amb totes les ganes i il·lusió.

Com l’AVUI, també TV3 és un somni col·lectiu pel qual val la pena lluitar, i en aquest sentit vénen temps difícils. L’impacte de les noves tecnologies en els diaris i les televisions convencionals és un repte en la transformació del procés. Som a la prehistòria d’internet, i tots ens hi hem d’adaptar. Tenim les eines per fer-ho. L’altre condicionant del periodisme, ara, és la crisi econòmica. Més que mai ara cal quadrar els comptes de resultats, tot protegint la qualitat del periodisme tradicional. No és només un requeriment professional, sinó també una exigència democràtica. El desafiament és gran. Segur que estarem a l’alçada.